[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1282","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

Un matí del mes de març vam entrevistar a la Dolors Quer, filla de l’últim barquer i a la Modesta Sais, que quan era petita vivia molt a prop del riu Ter. Ens vam trobar  al riu Ter, on desemboca la riera de Palagret, i prop d’on abans s’agafava la barca per anar a Cervià de Ter.

La Dolors és filla d’en ”Camilo Florís” l’últim barquer que hi va haver a Bordils i de jove anava a treballar a una fàbrica d’embotits, de Cervià de Ter, (Can Baró). Sempre que travessava el riu amb la barca anava acompanyada d’algú, però un dia va travessar tota  sola i  se li va escapar.  A vegades, feia servir la barca per passejar amb el seu xicot i recorda que el seu pare alguna vegada havia transportat  vedells amb la barca. A casa la Dolors molt sovint menjaven peix per dinar i sopar per què  el seu pare quan s’avorria pescava per entretenir-se.

La Dolors i la Modesta ens  expliquen que a l’estiu anaven sovint al riu a banyar-se i a fer berenades i que el lloc on s’anaven a banyar era prop d’on hi havia la barca. Recorden que hi havia un senyor, el confiter,  que venia gelats, se’n deien “mantecados”.

La Modesta ens va explicar què passava a Bordils quan plovia molt i hi havia inundacions. L’aigua dels torrents i la riera de Palagret arribava fins el nucli antic de Bordils.  La gent posaven un “batiport” per tapar la porta però  a l’any 1940 , va ploure tant que l’aigua va entrar a moltes cases i a casa de la Modesta  van haver de pujar les vaques al segon pis de la casa,  al menjador