Retratos de espacios

Escola de Bordils

Records de la gravació al Safareig

"Quan vam arribar al safareig estava nerviós perquè no sabia com gravar. Després la Meritxell ens va dir que primer haviem de fer uns passos per gravar amb la càmera (balanç de blancs, enfocament, enquadrament i iris). Quan em van dir que a mi em tocava fer de càmera em vaig posar molt content. L'estona passava volant fins que ja vam acabar."

 

"Jo volia fer de sonidista i ho vaig aconseguir. Em pensava que seria més divertit però el micro pesava molt i no podia seure. Em va agradar més gravar amb la càmera." 

 

"Quan vam arribar estava molt contenta i vam començar a muntar el trípode. A continuació va arribar la Siseta, tot seguit ens vam repartir la feina i estava nerviosa per saber que em tocaria. Però al final ho vam fer una mica tot. M'ha agradat fer fotos. Fer de sonidista no m'ha agradat gaire perquè pensava quan s'acabaria, perquè pesava molt la perxa. Més tard ens han deixat rentar al safareig i m'he emocionat. No volia parar. M'ho he passat genial!!!""

 

 

"El dia que vam anar al safareig em sentia emocionada de poder fer les preguntes. Estava impacient de poder fer l'entrevista a l'avia de la Maitane que es diu Paquita. Semblava que tenia papallones a la panxa perquè estava molt nerviosa. Quant vaig sentir que també anaven al riu jo em vaig quedar parada perquè no ho sabia aquestes coses. He après moltes coses com per exemple com gravar, com rentaven abans, com es fa un muntatge... Aquell va ser un dels meus millors dies.""El dia que vam anar a gravar l'àvia de la Maitane a la Sèquia Vinyals em va tocar aguantar la perxa. Era molt estrany perquè pesava bastant i com que havia d'estar ajupit i semblava com si peses encara més! Feia bastant calor i costava molt treballar. Vaig acabar molt suat." 

 

"Quan vam arribar al safareig de la Creu (que hi diu any 1932) estava molt content de veure a la Siseta i la Carme. Després havien preparat la càmera per fer els blancs, després vam muntar el trípode i estàvem buscant el lloc adequat per l'enfocament. A continuació vam fer l'enquadrament des de diferent llocs i ens ha sortit molt bé, i l'iris també ens ha sortit molt bé." 

   "No em pensava que sigues tant difícil gravar. Em va agradar gravar. Era la primera vegada que gravava. La gravació ha anat molt bé."  

 

"La Paquita va explicar moltes coses: quan rentava li feia molt mal les mans i l'aigua era molt freda. Quan rentava parlaven amb la gent, de les coses que havien fet aquell dia. M'ha agradat anar a gravar les avies perquè feien molta gracia." 

 

"M'ha agradat molt quan ens han deixat rentar la roba al Safareig, perquè mai ho havia fet. M'agradaria tornar-ho a fer!!!"

 

(imatges i textos elaborats pels alumnes de 3r i 4t)

Escola de Bordils

Entrevista a l'Àngel Caselles

Durant una sessió d’intracicle els alumnes de 5è i 6è que estem duent a terme el projecte El barquer,  vam anar a  entrevistar el senyor Àngel Caselles, veí de Cervià de Ter, que de jove utilitzava la barca que travessava el riu Ter.

Vam anar a gravar a Cervià de Ter perquè ens interessava veure el riu Ter des de l'altre costat. Per arribar fins al riu vam passar pel camí on abans passaven la gent que agafaven la barca.

L’Àngel ens va explicar moltes coses, ell pensa que normalment un riu separa pobles però que en aquest cas, gràcies a la barca, Bordils i Cervià de Ter estaven units.

Ens va explicar que el riu havia canviat molt, abans hi havia menys canyes a la vora,  hi havia més visibilitat i era més bonic. L’aigua era més neta i el recorregut del riu era diferent. Al Sr. Àngel de bon matí li agradava anar-hi a pescar peixos com per exemple anguiles, carpes, peix gat i també veure les llúdrigues que hi habitaven.

També ens va comentar que la barca, a més de persones, transportava diferents animals com vedells, vaques xais... i tots els barquers eren de Bordils.

Durant l'entrevista ens ho vam passar bé escoltant anècdotes sobre el  riu i la seva joventut.

Al riu s’hi van negar algunes persones i més d’un cop se’ls  va escapar la barca riu avall i l’havien d’anar a buscar. La barca la solien agafar per anar a festes dels pobles propers com Celrà i Bordils. A vegades el barquer deixava la clau de la barca als joves quan anaven a les festes i l'endemà ell l'havia d’anar a buscar a l'altre costat nedant. També la utilitzaven quan hi havia partits de futbol contra els de Bordils i per anar a agafar el tren.

Finalment ens va explica que l'any 1940, hi va haver una riuada molt gran  que va canviar el curs del riu i ara hi ha una part de terreny de Cervià de Ter a Bordils.

 

Escola de Bordils

AIGUA

El dia 6 de febrer del 2014  un grup d’intracicles de 5è i 6è vam fer una sortida al riu Ter. Estem estudiant el riu, els torrents, les rieres... i l’ofici antic ja desaparegut de Bordils, el barquer.

Ara us presentem un fragment d’un poema, l’autor és en Josep Maria de Segarra.

 

El riu separa, la muntanya ajunta;

al riu tota aigua tèrbola li és lleu;

la muntanya tan sols manté a la punta

la puresa de l’aigua, que és la neu.

 

La muntanya amb silenci s’acompanya,

I el riu, procaç, sonorament llueix;

si madura i condensa la muntanya,

el riu inunda, aplana i destrueix.

 

Deixar-se anar pel riu és una festa,

posseir la muntanya costa enuig;

la muntanya té el múscul del qui resta,

i el riu, la covardia del qui fuig.

 

Josep Maria de Segarra

(fragment del poema de Montserrat)

Escola de Bordils

L'Hort de l'escola

Els nens i nenes de 4t aquest curs ens cuidarem de l'Hort de l'escola. Hem anat a mirar com està després de tot l'estiu que ningú l'ha cuidat, ni regat.

Tot era ben sec però encara quedaven algunes plantes vives. Vam recollir una tomata i una albergínia esquifida. També han viscut les maduixeres.

Ara caldrà treure les males herbes, preparar i adobar la terra i finalment decidir què arranquem i què deixarem plantat.

Subscribe to RSS - Retratos de espacios