9-10 anys / años / years / anos

Escola de Bordils

Records de la gravació al Safareig

"Quan vam arribar al safareig estava nerviós perquè no sabia com gravar. Després la Meritxell ens va dir que primer haviem de fer uns passos per gravar amb la càmera (balanç de blancs, enfocament, enquadrament i iris). Quan em van dir que a mi em tocava fer de càmera em vaig posar molt content. L'estona passava volant fins que ja vam acabar."

 

"Jo volia fer de sonidista i ho vaig aconseguir. Em pensava que seria més divertit però el micro pesava molt i no podia seure. Em va agradar més gravar amb la càmera." 

 

"Quan vam arribar estava molt contenta i vam començar a muntar el trípode. A continuació va arribar la Siseta, tot seguit ens vam repartir la feina i estava nerviosa per saber que em tocaria. Però al final ho vam fer una mica tot. M'ha agradat fer fotos. Fer de sonidista no m'ha agradat gaire perquè pensava quan s'acabaria, perquè pesava molt la perxa. Més tard ens han deixat rentar al safareig i m'he emocionat. No volia parar. M'ho he passat genial!!!""

 

 

"El dia que vam anar al safareig em sentia emocionada de poder fer les preguntes. Estava impacient de poder fer l'entrevista a l'avia de la Maitane que es diu Paquita. Semblava que tenia papallones a la panxa perquè estava molt nerviosa. Quant vaig sentir que també anaven al riu jo em vaig quedar parada perquè no ho sabia aquestes coses. He après moltes coses com per exemple com gravar, com rentaven abans, com es fa un muntatge... Aquell va ser un dels meus millors dies.""El dia que vam anar a gravar l'àvia de la Maitane a la Sèquia Vinyals em va tocar aguantar la perxa. Era molt estrany perquè pesava bastant i com que havia d'estar ajupit i semblava com si peses encara més! Feia bastant calor i costava molt treballar. Vaig acabar molt suat." 

 

"Quan vam arribar al safareig de la Creu (que hi diu any 1932) estava molt content de veure a la Siseta i la Carme. Després havien preparat la càmera per fer els blancs, després vam muntar el trípode i estàvem buscant el lloc adequat per l'enfocament. A continuació vam fer l'enquadrament des de diferent llocs i ens ha sortit molt bé, i l'iris també ens ha sortit molt bé." 

   "No em pensava que sigues tant difícil gravar. Em va agradar gravar. Era la primera vegada que gravava. La gravació ha anat molt bé."  

 

"La Paquita va explicar moltes coses: quan rentava li feia molt mal les mans i l'aigua era molt freda. Quan rentava parlaven amb la gent, de les coses que havien fet aquell dia. M'ha agradat anar a gravar les avies perquè feien molta gracia." 

 

"M'ha agradat molt quan ens han deixat rentar la roba al Safareig, perquè mai ho havia fet. M'agradaria tornar-ho a fer!!!"

 

(imatges i textos elaborats pels alumnes de 3r i 4t)

Escola de Bordils

VISIONAT i fotos de Rostres

Avui hem fet un visionat de rostres: "El valor del rostre" de Johan van der Keuken. Cada grup s'havia de fixar en un element diferent:

1.- So i música

2.- Plans i enquadraments

3.- Color i llum

Hem posat en comú tot el que vam observar:

Després de veure-ho varies vegades, hem agafat la camera de fotos i hem provat de fotografiar els nostres rostres jugant amb la llum i la foscor(contrast).

Escola de Bordils

Safareig (paraules boniques)

Paraules, sensacions i sorolls...

Fredor

Gos juganer

Tramuntana

Glaç

Gelid

Mal

Dolor

Portes velles

Herba molla, neta

Fang humit

Vent fresc

Pirineus nevats

Coloraines

Envoltat d’ arbres

Aigua fresca

Safareig vell

Bruticia

Aigua fangosa

Ferro rovellat

Aigua relaxada

Safareig rabiós

Moviment

Pedres velles

Gat misteriós

Natura

Net i polit

Sorollós

Xerraire

Gos bordant

Corrent d’aigua

Vent congelat

Fulles seques...

Escola de Bordils

VISIONATS pel Safareig (Intracicles 3r i 4t)

Iniciem la recerca d'informació sobre el SAFAREIG del poble, fent visionats amb la Meritxell per agafar algunes idees per la nostra peça final.

Visionat 1: Les dones netejant la roba al riu (Germans Lumière)

 

Visionat 2.- Un dia a Barbagia (Vittorio de Seta, Italia)

 

Visionat 3.- Maria (Aleksandr Sokuro, Rússia)

 

Aquestes són les idees que ens van sortir després de veure els visionats:

Escola de Bordils

PASSEJADA PELS CAMPS DE VIVERS DE BORDILS

 

LABERINT D’ARBRES,

ARBRES TENDRES,

TRANQUILS,

COMPANYS DE REM

TRONCS PRIMS

BLANQUINOSOS,

GRISOSOS.

 

FULLES DE COLORS,

VERMELLENQUES,

VERDOSES,

GROGUENQUES,

MARRONOSES,

FULLES SEQUES.

 

ADÉU D’ARBRES DANSANT,

REFILET D’OCELLS,

REMOR DE NENS,

CRUIXIT DE FULLES,

SOROLL DE TRACTOR

TRENCANT EL SILENCI.

 

MOLTS CAMPS DE VIVERS

VIVERS BORDILENCS.

 

Escola de Bordils

Paraules boniques (El BAN)

Verd grisós.

Gris verdós.

Marró groguenc, clar, enfosquit.

Blanc (blanquinós).

Groc (groguenc).

Troncs alts i prims, altres gruixuts.

Cant dels ocells.

Vent que acaricia les fulles.

Silenci embruixador.

Brunzit de les mosques.

Saltironets de l’aigua del rec.

Cruixit de les fulles.

Arbres infinits.

Flaire de camp llaurat.

Laberint inacabable.

Vent silenciós.

Insectes esgarrifosos: aranyes, insectes pal, bernats pudents.

Escola de Bordils

Recorregut al BAN

De l’escola al Ban (sota Can Coll)

- Surt de l’escola.

- Agafa el carrer Almeda i passaràs al costat de l’Ajuntament i la Pista Vella.

- Trenca a la dreta al Passeig Aimeric.

- Et trobaràs una creu i continua recte pel carrer de la Creu.

- Passes al costat del safareig, arriba el trencant que diu “Can Cua/Barri de Rissec”

- Gira a l’esquerra.

- Travessa la Riera de Palagret (torrent) i segueix fins a Can Coll.

- El costat i costat trobaràs Pollancres i Plataners.

I per tornar:

- Ves fins la casa de Can Coll.

- Continua fins que trobis dos trencants on diu Barri del molí.

- Gira cap a l’esquerra.

- Continua fins que trobis el torrent.

- Travessa el torrent i seràs al carrer Montserrat.

- Ves recte pel C/ Almeda.

- Arribaràs un altre cop a l’escola.

Nens i nenes de 3r i 4t

Escola de Bordils

L'Hort de l'escola

Els nens i nenes de 4t aquest curs ens cuidarem de l'Hort de l'escola. Hem anat a mirar com està després de tot l'estiu que ningú l'ha cuidat, ni regat.

Tot era ben sec però encara quedaven algunes plantes vives. Vam recollir una tomata i una albergínia esquifida. També han viscut les maduixeres.

Ara caldrà treure les males herbes, preparar i adobar la terra i finalment decidir què arranquem i què deixarem plantat.

Escola de Bordils

Premi Baldiri Reixac (Pomeres a la tardor)

Ens han atorgat un dels Premis Baldiri Reixac al treball dels alumnes de 4t "Pomeres a la tardor".

 

 

PROCÉS

  • Sortida al camp de pomeres de Can Pou, a la tardor, on els hi expliquen les feines que realitzen i presencien, en directa, la collita de pomes.
  • Abans de la sortida es revisen les bases d'orientació on es recullen com tirar fotos.
  • Durant la visita, cada alumne tira dos o tres fotografies d'allò que percep més interessant, més suggerrent.
  • Després de la sortida, a la classe, es visionen les fotos per analitzar-les i eliminar les mal enquadrades, cremades, desenfocades... Se'n seleccionen unes quantes pel treball.
  • Lectura de tirallongues.
  • S'elabora la base d'orientació per a la producció d'una tirallonga.
  • En petit grup -quatre alumnes- elaboració de tirallongues de paraules de les fotografies triades, per expressar sentiments, emocions, colors, contrast tot utilitzant adjectius.
  • Preparació de la lectura per a la gravació: fluïdesa, puntuació, to de veu, dicció, entonació, seguretat. Es grava amb el programa informàtic Audacity.
  • Muntatge en petit grup de la peça amb el programa Adobe Prèmiere.

 

 

Escola de Bordils

POMERES

Els alumnes de 4t vam escollir el tema de les pomeres per participar en ell projecte Bordils-Moita i fer-ne el seguiment al llarg de les estacions per veure’n els canvis.  

Al llarg del curs hem seguit un mateix procés a l’hora de fer l’observació de les pomeres a les diferents estacions: 

  • Sortides estacionals a can Pou: observar les pomeres, fer fotos, fer preguntes als propietaris i prendre notes sobre les explicacions.
  • Gravació d’una entrevista a en Ciso i en Miquel amb l’ajuda dels alumnes de 6è.
  • Tria i classificació de fotos.
  • Elaboració de tirallongues individualment o per grups a través de la observació de les fotos penjades al bloc.
  • Elecció d’unes quantes tirallongues per fer una gravació. Fer la gravació amb l’Audacity.
  • Elaborar una peça audiovisual amb les tirallongues gravades i les imatges de les fotos escollides. Fer el muntatge de la peça amb el programa Adobe Premiere.
  • Elaboració d’un text sobre la sortida.

 

 

 

 

 

TARDOR

A la tardor, quan vam anar a veure les pomeres de Can Pou, vam tenir una sorpresa, totes estaven carregades de pomes, grogues, vermelles, verdes i de diferents tipus. Palots plens de gom a gom! ÉS L’ÈPOCA DE LA COLLITA!

Necessiten molts  treballadors perquè hi ha molta feina. S’han de collir d’una amb una i amb molta cura, procurant que hi hagi el peduncle que aguanta la poma a la branca i les han de posar amb  molt de compte en un palot. Encara fa molta calor, i els treballadors suen molt.          

 

Les pomes es classifiquen en  bones i dolentes. Les dolentes són les picades per les mosques de la fruita, les podrides, les rosegades, les trencades, les que cauen a terra....

Les bones són les que després portaran a la cooperativa Girona Fruits i les vendran a diferents botigues, supermercats..., en canvi les dolentes són les que portaran a Lleida, i allà en faran suc i melmelada de poma. Entre el palot de les pomes bones i les dolentes hi ha una diferència: Al voltant del palot de les pomes bones hi ha un plàstic blau que serveix per protegir les pomes de la humitat del palot, i no es facin malbé. En canvi aquest plàstic no és necessari en el palot de les dolentes.

 

A can Pou tenen els diferents tipus de pomes: Golden, Fugi, Granny Smith i Royal Gala. Abans de collir-les, als camps hi va un enginyer agrònom, per mirar si les pomes es poden collir. Els fa una punxada, n’hi treu suc i mira la quantitat de sucre que té. Antigament, aquesta feina es feia a ull.

 

 

 

Hi ha una plaga d’una mosca que és diu “ Ceratitis Capitata”. Aquesta mosca pica  les pomes, hi deixa uns ous i al cap d’uns quants dies hi surten cucs. Per evitar que la mosca piqui la poma i hi surtin cucs, el pagès penja a les pomeres uns pots grocs que a dins hi ha hormones femenines i masculines i  menjar. Les “ Ceratitis Capitata”  entren dins el pot atretes per les hormones i el menjar, llavors quan volen sortir com que no troben la sortida, comencen  a donar voltes per les parets impregnades d’insecticida, i finalment es moren. Aquets pots també serveixen per eliminar

 

A sobre les pomeres hi posen malles transparents, translúcides,  unes blanques i les altres negres, que protegeixen les pomes de la pluja i de les pedregades.

 

HIVERN

A l’hivern, vam tornar a fer una sortida a les pomeres de can Pou per observar els  canvis en comparació amb la tardor. Ens vam quedar parats en veure que les pomeres no tenien ni fulles, ni pomes. Les pomeres es veien grisoses i el terra marró, sense herbes i amb  fulles seques.

 

Una de les feines de l’hivern és arrencar les pomeres velles, de 12 o 13 anys, i plantar-ne de noves al seu lloc.

Vam veure que cada pomera nova tenia una etiqueta que posava el lloc d’on procedia i del tipus que era. A terra, hi havia els pals preparats per aguantar la malla.

 

Una altra feina molt important d’aquesta època de l’any és la poda que consisteix en tallar les branques velles, i així les noves sortiran més ofenoses. Per fer aquesta tasca lloguen esporgadors que també es diuen podadors.    

Per arribar bé a totes les branques, es posen a sobre d’una plataforma que els permet arribar més amunt amb facilitat, i utilitzen unes tisores de podar.

Vam veure les malles doblegades, arronsades, cargolades, enroscades....Tot era diferent, gris, trist, adormit, apagat...,però el cel no havia canviat, continuava igual, blau clar, amb núvols blancs, i al fons el BAN!!!

 

PRIMAVERA

Durant l'hiver ha plogut molt i ha fet molta fred, per això aquest any les pomeres van una mica endarrerides però hem pogut observar que les pomeres ja estaven brotades i que hi ha brots florals i brots de fusta. Els brots florals fan la flor, que un cop pol·linitzada en sortirà el fruit. En canvi el brot de fusta no floreix, és per on creix una nova branca.

 

Al cap d'una setmana vam tornar-hi, quina meravella, totes estaven florides! ÉS L'ÈPOCA DE LA POL·LINITAZACIÓ.

Durant la primavera, mentre dura la pol·linització, no poden posar les malles perquè les abelles no podrien entrar per pol·linitzar les flors.  En altres llocs, on hi han molt caps de pomeres, han de posar ruscos d’abelles però, com que a Bordils les úniques pomeres que hi ha són  les de Can Pou, no cal posar-n’hi  perquè ja venen les dels pobles veïns.

 

Les abelles pol·linitzen les flors. Entre cada vint pomeres en planten una d’un tipus diferent. Al camp, que hem vist nosaltres, era de pomeres Fugi i entre cada vint pomeres n’havien plantat una de Granny Smith perquè les pomeres pol·linitzen millor amb pol·len  de pomeres d’espècie diferent.

 

Cada flor està formada per una flor  gran en el centre i cinc flors més petites al voltant. De la flor del centre sortirà la poma més grossa i més bona. Treuen les flors petites del voltant perquè així la flor del mig tingui més aliment.

 

Algunes pomeres necessiten més sol, per madurar, que d'altres. Per això algunes les protegeixenamb malles blanques, que deixen passar més la llum del sol, i d'altres amb malles negres perquè no el deixen passar tant.

 

Les feines que ha de fer el pagés a la primavera són:

  • Tractament fitosanitari a les pomeres perquè durant la primavera hi ha molts de fongs. Un del més importants és el fong “VENTURA INAEQUALIS” de nom vulgar MOSCAT.
  • Quan plou tirar-hi insecticides per evitar el pugó.
  • Arrencar herbes i recollir branques de la poda.
  • Lligar algunes branques perquè la pomera no es faci massa alta, sinó el pagès no hi arribaria per agafar   les pomes.

 

 

Escola de Bordils

Ens presentem (4t)

Aquest curs els alumnes de 4t ens cuidem de l’hort. Ens fa molta il•lusió treballar-lo per poder aprendre com creixen les plantes a l’hort i saber-ho fer nosaltres mateixos. Hem començat a treure-hi les herbes i a remoure la terra.

Ara ens toca decidir què hi hem de plantar. Ja us anirem informant de com ho anem fent.

 

Subscribe to RSS - 9-10 anys / años / years / anos