11-12 anys / años / years / anos

Si veniu el dissabte 21 a Bordils us donarem aquest desplegable, on trobareu el mapa dels 15 espais d'exposició i algunes de les fotografies i textos que podreu veure!

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1371","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"width: 430px; height: 304px;","typeof":"foaf:Image"}}]][[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1373","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"width: 430px; height: 304px;","typeof":"foaf:Image"}}]]

El dissabte 21 de juny a quinze espais del poble es podran veure les fotografies i els films realitzats a l'Escola de Bordils i les Escoles José Afonso durant aquests dos anys! Farem visites comentades i recorreguts acompanyats! Us hi esperem!

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1367","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"420","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

Avui provem, medim, comprovem.... l'espai, el material i l'efecte...

El dia 21 de juny ens quedarà molt bé!

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1282","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

Un matí del mes de març vam entrevistar a la Dolors Quer, filla de l’últim barquer i a la Modesta Sais, que quan era petita vivia molt a prop del riu Ter. Ens vam trobar  al riu Ter, on desemboca la riera de Palagret, i prop d’on abans s’agafava la barca per anar a Cervià de Ter.

La Dolors és filla d’en ”Camilo Florís” l’últim barquer que hi va haver a Bordils i de jove anava a treballar a una fàbrica d’embotits, de Cervià de Ter, (Can Baró). Sempre que travessava el riu amb la barca anava acompanyada d’algú, però un dia va travessar tota  sola i  se li va escapar.  A vegades, feia servir la barca per passejar amb el seu xicot i recorda que el seu pare alguna vegada havia transportat  vedells amb la barca. A casa la Dolors molt sovint menjaven peix per dinar i sopar per què  el seu pare quan s’avorria pescava per entretenir-se.

La Dolors i la Modesta ens  expliquen que a l’estiu anaven sovint al riu a banyar-se i a fer berenades i que el lloc on s’anaven a banyar era prop d’on hi havia la barca. Recorden que hi havia un senyor, el confiter,  que venia gelats, se’n deien “mantecados”.

La Modesta ens va explicar què passava a Bordils quan plovia molt i hi havia inundacions. L’aigua dels torrents i la riera de Palagret arribava fins el nucli antic de Bordils.  La gent posaven un “batiport” per tapar la porta però  a l’any 1940 , va ploure tant que l’aigua va entrar a moltes cases i a casa de la Modesta  van haver de pujar les vaques al segon pis de la casa,  al menjador

Durant una sessió d’intracicle els alumnes de 5è i 6è que estem duent a terme el projecte El barquer,  vam anar a  entrevistar el senyor Àngel Caselles, veí de Cervià de Ter, que de jove utilitzava la barca que travessava el riu Ter.

Vam anar a gravar a Cervià de Ter perquè ens interessava veure el riu Ter des de l'altre costat. Per arribar fins al riu vam passar pel camí on abans passaven la gent que agafaven la barca.

L’Àngel ens va explicar moltes coses, ell pensa que normalment un riu separa pobles però que en aquest cas, gràcies a la barca, Bordils i Cervià de Ter estaven units.

Ens va explicar que el riu havia canviat molt, abans hi havia menys canyes a la vora,  hi havia més visibilitat i era més bonic. L’aigua era més neta i el recorregut del riu era diferent. Al Sr. Àngel de bon matí li agradava anar-hi a pescar peixos com per exemple anguiles, carpes, peix gat i també veure les llúdrigues que hi habitaven.

També ens va comentar que la barca, a més de persones, transportava diferents animals com vedells, vaques xais... i tots els barquers eren de Bordils.

Durant l'entrevista ens ho vam passar bé escoltant anècdotes sobre el  riu i la seva joventut.

Al riu s’hi van negar algunes persones i més d’un cop se’ls  va escapar la barca riu avall i l’havien d’anar a buscar. La barca la solien agafar per anar a festes dels pobles propers com Celrà i Bordils. A vegades el barquer deixava la clau de la barca als joves quan anaven a les festes i l'endemà ell l'havia d’anar a buscar a l'altre costat nedant. També la utilitzaven quan hi havia partits de futbol contra els de Bordils i per anar a agafar el tren.

Finalment ens va explica que l'any 1940, hi va haver una riuada molt gran  que va canviar el curs del riu i ara hi ha una part de terreny de Cervià de Ter a Bordils.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1228","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1227","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"269","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1226","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"269","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

Un grup d’intracicle de 5è i 6è vam anar a gravar i entrevistar a un antic barquer a la vora del riu Ter, justament allà on desemboca el torrent de Bordils. Parlem d’en Miquel Pou, habitant de Bordils, que va començar a fer de barquer quan tenia 10 anys i havia d’anar a estudiar durant els vespres, ja que durant el dia havia de treballar.

Durant l’entrevista en Miquel ens va explicar moltes anècdotes de quan era barquer i a més, ens va parlar de tot allò relacionat amb la barca. La barca estava situada més amunt del camí marcat pel torrent, uns 60-70 metres. Habitualment, la barca la feien servir les dones que anaven a treballar a la fàbrica d’embotits de Cervià de Ter. La fàbrica es deia Can Baró i actualment encara està en funcionament. Però no només transportava persones, a 3 rals cada una, sinó que també transportava vedells a 2 pessetes, vaques a 4 pessetes i bicicletes a 1 pesseta.

Pel que fa a les anècdotes, també ens va explicar que pescava carpes, anguiles i bagres durant les estones que no hi anava ningú. Aquest fet feia que quasi cada dia mengés peix a casa.  També ens va comentar que a l’hivern passava molta fred i a l’estiu molta calor, per això podem deduir que la feina de barquer era feixuga. A l’hivern tenien una caseta i allà hi feien foc. La caseta estava situada a dalt d’un marge, a una feixa, que pertanyia al metge Ramon Bosch. A l’estiu es banyava al riu perquè tenia molta calor.

Finalment ens va explicar la primera persona de la seva família que va fer de barquer va ser el seu oncle, en Joan Pou. A continuació ho va ser el seu pare, en Jaume Pou, tot seguit ho va ser ell, després en Joan Martí i finalment en Camilo Floris.

En Miquel Pou va finalitzar la seva tasca com a barquer als 12 anys. Va fer de barquer a la vora de dos anys.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1206","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"1182","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"684","style":"width: 320px; height: 214px; margin: 10px;","typeof":"foaf:Image","width":"1024"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"1181","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"683","style":"width: 320px; height: 213px; margin: 10px;","typeof":"foaf:Image","width":"1024"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1179","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"299","style":"width: 320px; height: 214px; margin: 20px;","typeof":"foaf:Image","width":"448"}}]]

El dia 6 de febrer del 2014  un grup d’intracicles de 5è i 6è vam fer una sortida al riu Ter. Estem estudiant el riu, els torrents, les rieres... i l’ofici antic ja desaparegut de Bordils, el barquer.

Ara us presentem un fragment d’un poema, l’autor és en Josep Maria de Segarra.

El riu separa, la muntanya ajunta;

al riu tota aigua tèrbola li és lleu;

la muntanya tan sols manté a la punta

la puresa de l’aigua, que és la neu.

La muntanya amb silenci s’acompanya,

I el riu, procaç, sonorament llueix;

si madura i condensa la muntanya,

el riu inunda, aplana i destrueix.

Deixar-se anar pel riu és una festa,

posseir la muntanya costa enuig;

la muntanya té el múscul del qui resta,

i el riu, la covardia del qui fuig.

Josep Maria de Segarra

(fragment del poema de Montserrat)

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1116","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"270","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1115","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"270","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1083","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1084","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"1072","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"400","typeof":"foaf:Image","width":"317"}}]]Al llibre que ens veu regalar amb totes les cançons de Jose Afonso, hem trobat una cançó de nadal i l'hem cantat en portugués.

Ho hem fet el millor que hem pogut. Esperem que us agradi.

Natal dos simples.AVI from ceipbordils on Vimeo.

Vamos cantar as janeirasPor esses quintais adentro vamos As raparigas solteiras.

Vamos cantar orvalhadasPor esses quintais adentro vamos As raparigas casadas.

Vira o vento e muda a sortePor aqueles olivais perdidos Foi-se embora o vento norte.Muita neve cai na serraSó se lembra dos caminhos velhos Quem tem saudades da terra.Quem tem a candeia acesaRabanadas pao e vinho novo Matava a fome à pobreza.Já nos cansa esta lonjuraSó se lembra dos caminhos velhos Quem anda à noite à ventura.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1040","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1059","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"988","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"258","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"987","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"270","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"974","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"973","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"967","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"359","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"966","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"359","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

El mes d'octubre, amb en Caracas, vam anar dos dies a buscar balca al riu Ter.

La millor època per recollir-la són els mesos de juliol i agost i per això en vam trobar que ja era una mica seca. Ens va ensenyar com ho feia per recollir la balca quan es dedicava a fer cadires i vam veure la diferència entre la balca mascle (puro) i la balca femella que és la que es recull per embalcar.

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"1060","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"427","typeof":"foaf:Image","width":"640"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"975","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

HOW WE TRACED THE MAP OF BORDILS.

MATERIAL:

-         A tap measure

-         A big wall paper

-         A pencil

-         A rubber

-         A pencil sharpener

-         Felt-tips

-         Crayons

-         An opaque projector

-         A map of Bordils

-         Drawing pins

-         A ruler

-         Scissors

-         Blue ribbon.

PROCEDURE

1. First we measured the cork wall. It measured 2 m 80 cm high and 3 m 40 cm wide.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"902","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]][[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"901","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]][[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"900","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

2. We drew the cork wall on a squared A-4 paper using the scale 1:20. That means that 1 cm on the map represents 20 cm of the cork wall.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"903","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

3. We decided where we would place the map and we agreed that the best place was in the middle.
4. Two pupils calculated the centre of the cork wall. Meanwhile the rest cut two pieces of paper.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"904","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

5. We stack the paper on the cork wall and we decorated it using a blue ribbon as a framework on the edge.
6. Using an opaque projector we projected the map of Bordils and we drew up all the lines and words that appeared on the wall map.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"905","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]][[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"906","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]][[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"907","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

7. We retraced the lines using felt-tips and we coloured it using crayons, felt-tips and wax colours.

                                                                          [[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"908","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"360","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]][[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"909","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

8. And this is the result:

                                               [[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"911","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"240","typeof":"foaf:Image","width":"320"}}]]

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"894","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"566","typeof":"foaf:Image","width":"800"}}]]

El dimarts 8 d’octubre, vam fer una sortida al refugi antiaeri “dels Guatlleros” del Pla de Celrà (antic camp d’aviació 1936-39). Vam fer fotografies, vam escriure paraules relacionades amb el que sentíem o amb el que podia sentir la gent que s’hi amagava durant la guerra civil. Un petit grup de nens/es de cinquè i sisè vam pujar a les bicicletes i ens vam dirigir cap a la zona del Ban. Aquí teniu el plànol del recorregut que vam seguir per si us animeu a anar-hi!

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"897","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"width: 320px; height: 240px; margin-left: 10px; margin-right: 10px;","typeof":"foaf:Image"}}]][[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"898","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"width: 320px; height: 240px; margin-left: 10px; margin-right: 10px;","typeof":"foaf:Image"}}]]

Paraules que vam escriure: MORT, SILENCI, MISTERI, VENT, FULLES, OCELLS, AMAGAT, POR, TRANQUIL, TENEBRÓS, PLÀTANS, POLLANCRE, ANIMALONS, CAMUFLATGE, FOSCOR, TERANYINES MOLLES, ARANYES, SOLETAT, HEURES ENFILADISSES, LLUM CÀLIDA, ROSADA, CLAUSTROFOBIA, PASSADÍS ESTRET, GUATLLES, PEDRES, OMBRES, CAMINS, ESCALES, TERRA ESPONJÓS, CATIFA DE FULLES SEQUES, CRUIXIR DE LES FULLES, PATIMENT, PÀNIC, ANGOIXA, TEMOR, ATABALAT, CRITS, PLORS, TERRA SORRENCA, FANGUEIG, ORTIGUES, PLANTES, ENTRADA MISTERIOSA, EL BAN, CAMP D’AVIACIÓ, SOLDATS i POBLE ATEMORIT.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"826","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"320","typeof":"foaf:Image","width":"480"}}]]

Per començar a conèixer l’ofici de cadiraire, hem anat a visitar al  senyor Francisco Molina “En Caracas”.

Fa 52 anys que va arribar a Bordils amb el seu pare i la seva mare,  buscaven un poble on hi hagués balca per fer cadires.

Els alumnes de 6è hem volgut filmar un ofici que ha desaparegut a Bordils: el de cisteller.

Per sort, l'avi d'un dels nostres companys encara fa cistells. 

Avui us podem mostrar la peça que hem realitzat.