Escola de Bordils

L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,  
mireu  l’ésser fuster: 
-serra que serraràs  
i els taulons fan a miques, 
i de cada suada deu finestres ja han tret. 
Gronxada d’encenalls, et munten una taula; 
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert. 
I caminen de pla- 
damunt les serradures de color de mantega.  

 

I els manyans  oh, els manyans! 
De picar mai no es cansen: 
pica que picaràs i s’embruten els dits;
 però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten 
i els galls de les teulades 
que vigilen de nits. 
I són homes cepats 
com els qui més treballin. 

 

¿
I al dic? Oh, els calafats! 
Tot el Port se n’enjoia   
car piquen amb ressò 
i es diu si neix un peix a cada cop que donen 
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot. 
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: 
veiéssiu les gavines   
com els duen claror.  

 

I encara hi ha un ofici 
que és ofici de festa  el pintor de parets: 
si no canten abans, no et fan una sanefa, 
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: 
un pis que hom veu al sostre 
que el feien i cantaven: 
tots porten bata llarga  
de colors a pleret.  

 

I encara més 
si us deia l’ofici de paleta:    
de paleta que en sap    
i basteix aixoplucs. 
El mateix fan un porxo com una xemeneia 
-si ho volen  
sense escales    
pugen al capdamunt; 
fan també balconades que hom veu la mar de lluny 
-els finestrals que esguarden tota la serralada, 
i els capitells  
i els sòcols    
i les voltes de punt... 

Van en cos de camisa com gent desenfeinada! 
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

 

Joan Salvat-Papasseit