Correspondències

Escola de Bordils

El cel es clou i es desclou

NÚVOL  I   SOL,   ÉS   EL   TÍTOL   QUE    HEM    DIT   PRIMER.   PENSANT, PENSANT, JUGANT   AMB    LES   PARAULES  I   BUSCANT    SINÒNIMS,    ENS   N' HAN   SORTIT   MÉS: 

  • CEL   GRIS,   CEL   BLAU
  • CEL   ENNUVOLAT,   CEL    CLAR
  • CEL   TAPAT,   CEL   DESTAPAT
  • CEL  QUE   PLORA,  CEL   QUE   RIU
  • CEL   ENFADAT,   CEL   RIALLER
  • CEL   DESCOLORIT,   CEL   LLUMINÓS

Escola de Bordils

Entrevista a Miquel Pou

Un grup d’intracicle de 5è i 6è vam anar a gravar i entrevistar a un antic barquer a la vora del riu Ter, justament allà on desemboca el torrent de Bordils. Parlem d’en Miquel Pou, habitant de Bordils, que va començar a fer de barquer quan tenia 10 anys i havia d’anar a estudiar durant els vespres, ja que durant el dia havia de treballar.

Durant l’entrevista en Miquel ens va explicar moltes anècdotes de quan era barquer i a més, ens va parlar de tot allò relacionat amb la barca. La barca estava situada més amunt del camí marcat pel torrent, uns 60-70 metres. Habitualment, la barca la feien servir les dones que anaven a treballar a la fàbrica d’embotits de Cervià de Ter. La fàbrica es deia Can Baró i actualment encara està en funcionament. Però no només transportava persones, a 3 rals cada una, sinó que també transportava vedells a 2 pessetes, vaques a 4 pessetes i bicicletes a 1 pesseta.

Pel que fa a les anècdotes, també ens va explicar que pescava carpes, anguiles i bagres durant les estones que no hi anava ningú. Aquest fet feia que quasi cada dia mengés peix a casa.  També ens va comentar que a l’hivern passava molta fred i a l’estiu molta calor, per això podem deduir que la feina de barquer era feixuga. A l’hivern tenien una caseta i allà hi feien foc. La caseta estava situada a dalt d’un marge, a una feixa, que pertanyia al metge Ramon Bosch. A l’estiu es banyava al riu perquè tenia molta calor.

Finalment ens va explicar la primera persona de la seva família que va fer de barquer va ser el seu oncle, en Joan Pou. A continuació ho va ser el seu pare, en Jaume Pou, tot seguit ho va ser ell, després en Joan Martí i finalment en Camilo Floris.

En Miquel Pou va finalitzar la seva tasca com a barquer als 12 anys. Va fer de barquer a la vora de dos anys.

Escola Básica de Alhos Vedros nº 2

Espaços Vazios (1ºB)

Um lugar vazio é um lugar onde não está nenhuma pessoa.

Escolhemos fotografar lugares onde costumam estar pessoas mas onde não estava ninguém.

No recreio fotografámos o jogo da macaca, os postes onde rodopiamos e o caixote onde se deita o lixo.

Havia meninos mas nós pusemo-nos de costas e pedimos-lhes para não passarem à frente.

Parece que não está lá ninguém e como não há som parece que está silêncio.

No campo de ténis, a porta está aberta mas não está lá ninguém.

No parque infantil também não havia nenhum menino, estava quase a chover e era hora da escola.

Nos bancos de jardim também não estava ninguém e no café também não porque estava fechado.

Escola Básica de Alhos Vedros nº 2

A Nespereira (1ºB)

Esta árvore está no pátio da nossa escola e os meninos brincam à volta dela.

É uma árvore que nunca fica despida (arvore de folha persistente).

Tirámos esta fotografia no Outono e ela está cheia de folhas verde escuro e verde mais claro.

Agora tem flores, depois vai dar frutos que se chamam nêsperas.

 

Escola de Bordils

AIGUA

El dia 6 de febrer del 2014  un grup d’intracicles de 5è i 6è vam fer una sortida al riu Ter. Estem estudiant el riu, els torrents, les rieres... i l’ofici antic ja desaparegut de Bordils, el barquer.

Ara us presentem un fragment d’un poema, l’autor és en Josep Maria de Segarra.

 

El riu separa, la muntanya ajunta;

al riu tota aigua tèrbola li és lleu;

la muntanya tan sols manté a la punta

la puresa de l’aigua, que és la neu.

 

La muntanya amb silenci s’acompanya,

I el riu, procaç, sonorament llueix;

si madura i condensa la muntanya,

el riu inunda, aplana i destrueix.

 

Deixar-se anar pel riu és una festa,

posseir la muntanya costa enuig;

la muntanya té el múscul del qui resta,

i el riu, la covardia del qui fuig.

 

Josep Maria de Segarra

(fragment del poema de Montserrat)

Escola de Bordils

VISIONAT i fotos de Rostres

Avui hem fet un visionat de rostres: "El valor del rostre" de Johan van der Keuken. Cada grup s'havia de fixar en un element diferent:

1.- So i música

2.- Plans i enquadraments

3.- Color i llum

Hem posat en comú tot el que vam observar:

Després de veure-ho varies vegades, hem agafat la camera de fotos i hem provat de fotografiar els nostres rostres jugant amb la llum i la foscor(contrast).

Escola de Bordils

Safareig (paraules boniques)

Paraules, sensacions i sorolls...

Fredor

Gos juganer

Tramuntana

Glaç

Gelid

Mal

Dolor

Portes velles

Herba molla, neta

Fang humit

Vent fresc

Pirineus nevats

Coloraines

Envoltat d’ arbres

Aigua fresca

Safareig vell

Bruticia

Aigua fangosa

Ferro rovellat

Aigua relaxada

Safareig rabiós

Moviment

Pedres velles

Gat misteriós

Natura

Net i polit

Sorollós

Xerraire

Gos bordant

Corrent d’aigua

Vent congelat

Fulles seques...

Escola de Bordils

AMETLLER

ELS   ARBRES

VEIG   UNA   BRANCA   FLORIDA

I   NO   SÉ   SI   ÉS   D’AMETLLER

-DIUEN   ELS    OCELLS   QUE   AQUESTA

ÉS   LA   QUE    FLOREIX   PRIMER-.

JO   NOMÉS   CONEC   ELS   ARBRES

QUAN   EL   FRUIT   HA   MADURAT;

ELS   CONEC   PER   LES   CIRERES

O   ELS   PRÉSSECS   QUE   HE   MENJAT.

                              JOANA   RASPALL

Escola de Bordils

VISIONATS pel Safareig (Intracicles 3r i 4t)

Iniciem la recerca d'informació sobre el SAFAREIG del poble, fent visionats amb la Meritxell per agafar algunes idees per la nostra peça final.

Visionat 1: Les dones netejant la roba al riu (Germans Lumière)

 

Visionat 2.- Un dia a Barbagia (Vittorio de Seta, Italia)

 

Visionat 3.- Maria (Aleksandr Sokuro, Rússia)

 

Aquestes són les idees que ens van sortir després de veure els visionats:

Pàgines

Subscribe to RSS - Correspondències