Correspondències

A Bao A Qu

Descobrim Bordils: exposició el 21 de juny de 2014

29 films, 700 fotografies, quinze espais expositius, més de 800 visitants.

'Descobrim Bordils', una gran celebració del present i el passat, la memòria i la història, els espais naturals i socials, els vincles intergeneracionals, la descoberta, la paraula, l’escolta, l’estima, l’escola, el cinema i la fotografia. A l'escola, Cal Banter, el safareig, les pomeres, Can Baldiret, El Ban, Can Cua, Camí del Ban al riu, el riu, Can Cames, els viveristes, l'alzina, camí de l'alzina al Refugi, Refugi dels Guatlleros i el Casal!!

Després de la intensa, emocionant i extraordinària jornada del dia 21 de juny, podeu veure a continuació algunes fotografies. Ben aviat, els 29 films on-line i una pel·lícula de la jornada!

...............................................................................................................................................

29 filmes, 700 fotografías, quince espacios expositivos, más de 800 visitantes.

'Descobrim Bordils', una gran celebración del presente y del pasado, la memoria y la historia, los espacios naturales y sociales, los vínculos intergeneracionales, el descubrimiento, la palabra, la escucha, la estima, la escuela, el cine y la fotografía. En la escuela, Cal Banter, el lavadero, los manzanos, Can Baldiret, El Ban, Can Cua, Camino del Ban al rio, Can Cames, los viveristas, la encina, el camino de la encina al Refugio, Refugio de los Guatlleros y el Casal!! 

Después de la intensa, emocionante y extraordinaria jornada del día 21 de junio, podéis ver a continuación algunas de la fotografías. Pronto, los 29 filmes on-line y una película de la jornada!

Escola Básica de Alhos Vedros nº 2

Funcionários da Escola: Liliana (1ºB)

 

 

Entrevista à Liliana:

- Quantos anos tem?

- Tenho 50 anos.

- Quantos filhos tem?

- Tenho dois filhos, um chama-se Diogo Filipe Correia da Silva e a outra chama-se Inês Filipa Correia da Silva.

- E o seu nome todo?

- O meu nome completo é Liliana Luisa Correia da Silva

- Estudou aqui?

- Não, estudei na Moita.

- Faz anos em que dia?

- No dia 10 de Setembro.

- Qual é a sua cor preferida?

- A minha cor preferida é o Cor-de-Rosa.

- Onde mora?

- Moro na Moita.

- Porque é que escolheu esta profissão?

- Porque gosto muito de crianças.

Escola Básica de Alhos Vedros nº 2

Funcionários da Escola: Milena (1ºB)

 

Entrevista à Milena:

- Quantos anos tem?

- 41

- Estudou aqui nesta escola?

- Não

- Sempre trabalhou nesta escola?

- Não, estou aqui a trabalhar há 5 anos.

- Porque é que quis ter esta profissão?

- Porque a vida encaminhou-me assim neste sentido, foi andando, foi andando e já ando há muitos anos nesta vida

- Onde vive?

- Moro aqui pertinho da escola, ali no bairro Francisco Pires, pertence à freguesia de Alhos de vedros.

- Qual é a sua cor preferida?

- É o lilás

- Tem algum filho?

- Tenho, tem 10 anos. Um menino chamado Pedro.

- Qual é o seu nome todo?

- Milena Maria da Silva Cartaxo.

- E do seu filho?

- Pedro Luis Cartaxo Marrafa.

 

Escola de Bordils

Entrevista a Dolors Quer i Modesta Sais

Un matí del mes de març vam entrevistar a la Dolors Quer, filla de l’últim barquer i a la Modesta Sais, que quan era petita vivia molt a prop del riu Ter. Ens vam trobar  al riu Ter, on desemboca la riera de Palagret, i prop d’on abans s’agafava la barca per anar a Cervià de Ter.

La Dolors és filla d’en ”Camilo Florís” l’últim barquer que hi va haver a Bordils i de jove anava a treballar a una fàbrica d’embotits, de Cervià de Ter, (Can Baró). Sempre que travessava el riu amb la barca anava acompanyada d’algú, però un dia va travessar tota  sola i  se li va escapar.  A vegades, feia servir la barca per passejar amb el seu xicot i recorda que el seu pare alguna vegada havia transportat  vedells amb la barca. A casa la Dolors molt sovint menjaven peix per dinar i sopar per què  el seu pare quan s’avorria pescava per entretenir-se.

La Dolors i la Modesta ens  expliquen que a l’estiu anaven sovint al riu a banyar-se i a fer berenades i que el lloc on s’anaven a banyar era prop d’on hi havia la barca. Recorden que hi havia un senyor, el confiter,  que venia gelats, se’n deien “mantecados”.

La Modesta ens va explicar què passava a Bordils quan plovia molt i hi havia inundacions. L’aigua dels torrents i la riera de Palagret arribava fins el nucli antic de Bordils.  La gent posaven un “batiport” per tapar la porta però  a l’any 1940 , va ploure tant que l’aigua va entrar a moltes cases i a casa de la Modesta  van haver de pujar les vaques al segon pis de la casa,  al menjador

Escola de Bordils

Records de la gravació al Safareig

"Quan vam arribar al safareig estava nerviós perquè no sabia com gravar. Després la Meritxell ens va dir que primer haviem de fer uns passos per gravar amb la càmera (balanç de blancs, enfocament, enquadrament i iris). Quan em van dir que a mi em tocava fer de càmera em vaig posar molt content. L'estona passava volant fins que ja vam acabar."

 

"Jo volia fer de sonidista i ho vaig aconseguir. Em pensava que seria més divertit però el micro pesava molt i no podia seure. Em va agradar més gravar amb la càmera." 

 

"Quan vam arribar estava molt contenta i vam començar a muntar el trípode. A continuació va arribar la Siseta, tot seguit ens vam repartir la feina i estava nerviosa per saber que em tocaria. Però al final ho vam fer una mica tot. M'ha agradat fer fotos. Fer de sonidista no m'ha agradat gaire perquè pensava quan s'acabaria, perquè pesava molt la perxa. Més tard ens han deixat rentar al safareig i m'he emocionat. No volia parar. M'ho he passat genial!!!""

 

 

"El dia que vam anar al safareig em sentia emocionada de poder fer les preguntes. Estava impacient de poder fer l'entrevista a l'avia de la Maitane que es diu Paquita. Semblava que tenia papallones a la panxa perquè estava molt nerviosa. Quant vaig sentir que també anaven al riu jo em vaig quedar parada perquè no ho sabia aquestes coses. He après moltes coses com per exemple com gravar, com rentaven abans, com es fa un muntatge... Aquell va ser un dels meus millors dies.""El dia que vam anar a gravar l'àvia de la Maitane a la Sèquia Vinyals em va tocar aguantar la perxa. Era molt estrany perquè pesava bastant i com que havia d'estar ajupit i semblava com si peses encara més! Feia bastant calor i costava molt treballar. Vaig acabar molt suat." 

 

"Quan vam arribar al safareig de la Creu (que hi diu any 1932) estava molt content de veure a la Siseta i la Carme. Després havien preparat la càmera per fer els blancs, després vam muntar el trípode i estàvem buscant el lloc adequat per l'enfocament. A continuació vam fer l'enquadrament des de diferent llocs i ens ha sortit molt bé, i l'iris també ens ha sortit molt bé." 

   "No em pensava que sigues tant difícil gravar. Em va agradar gravar. Era la primera vegada que gravava. La gravació ha anat molt bé."  

 

"La Paquita va explicar moltes coses: quan rentava li feia molt mal les mans i l'aigua era molt freda. Quan rentava parlaven amb la gent, de les coses que havien fet aquell dia. M'ha agradat anar a gravar les avies perquè feien molta gracia." 

 

"M'ha agradat molt quan ens han deixat rentar la roba al Safareig, perquè mai ho havia fet. M'agradaria tornar-ho a fer!!!"

 

(imatges i textos elaborats pels alumnes de 3r i 4t)

Escola de Bordils

Entrevista a l'Àngel Caselles

Durant una sessió d’intracicle els alumnes de 5è i 6è que estem duent a terme el projecte El barquer,  vam anar a  entrevistar el senyor Àngel Caselles, veí de Cervià de Ter, que de jove utilitzava la barca que travessava el riu Ter.

Vam anar a gravar a Cervià de Ter perquè ens interessava veure el riu Ter des de l'altre costat. Per arribar fins al riu vam passar pel camí on abans passaven la gent que agafaven la barca.

L’Àngel ens va explicar moltes coses, ell pensa que normalment un riu separa pobles però que en aquest cas, gràcies a la barca, Bordils i Cervià de Ter estaven units.

Ens va explicar que el riu havia canviat molt, abans hi havia menys canyes a la vora,  hi havia més visibilitat i era més bonic. L’aigua era més neta i el recorregut del riu era diferent. Al Sr. Àngel de bon matí li agradava anar-hi a pescar peixos com per exemple anguiles, carpes, peix gat i també veure les llúdrigues que hi habitaven.

També ens va comentar que la barca, a més de persones, transportava diferents animals com vedells, vaques xais... i tots els barquers eren de Bordils.

Durant l'entrevista ens ho vam passar bé escoltant anècdotes sobre el  riu i la seva joventut.

Al riu s’hi van negar algunes persones i més d’un cop se’ls  va escapar la barca riu avall i l’havien d’anar a buscar. La barca la solien agafar per anar a festes dels pobles propers com Celrà i Bordils. A vegades el barquer deixava la clau de la barca als joves quan anaven a les festes i l'endemà ell l'havia d’anar a buscar a l'altre costat nedant. També la utilitzaven quan hi havia partits de futbol contra els de Bordils i per anar a agafar el tren.

Finalment ens va explica que l'any 1940, hi va haver una riuada molt gran  que va canviar el curs del riu i ara hi ha una part de terreny de Cervià de Ter a Bordils.

 

Pàgines

Subscribe to RSS - Correspondències